Ahir vem viure una tarda d’aquelles que deixen petjada. ‘Romànic, vi i llegendes’ ens recorda que la nostra terra no només es mira… es sent, es viu i s’explica.
Entre paraules i imatges, amb el Josep Serra vem redescobrir com el romànic forma part de la nostra identitat. Esglésies com Santa Maria de les Esglésies, Sant Cugat del Racó o Sant Miquel de Castelladral no són només pedra: són història viva. ⛪
Però també vem entendre que aquell món no s’explica sense la vida quotidiana, la Maria Estruch ens parlà de les tines, els trulls, la vinya… i tot allò que alimentava el cos mentre l’esperit trobava refugi en els temples.
I el moment més emotiu va arribar al final, amb l’homenatge merescut a Ramon Serra. Per haver sembrat una idea que ha crescut fins a convertir-se en molt més que una prova esportiva: La Romànica, un recorregut que uneix territori, esport i passió.
Gràcies Maria Estruch, Josep Serra, Joan Gamisans ... i a totes les persones que ho veu fer possible i a qui continueu mantenint viva aquesta història.
Perquè sí… el territori s’ho val. Sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada